Visca ‘Eufòria’!

Llegeixo astorat el demolidor article del periodista Pere Pons en contra del programa Eufòria de TV3. Deixant de banda que pugui tenir raó en algunes de les seves reclamacions com, per exemple, que la televisió pública catalana també ha de donar importància als autèntics creadors musicals de casa nostra, em sembla que avui no era el dia per escriure aquesta crítica, al meu entendre, tan àcida i dura, fins al punt de qualificar TV3 de ser “un artefacte no tan sols prescindible sinó volgudament pervers i manipulador”. Doncs no, avui era el dia per felicitar “la nostra televisió pública” pel gran èxit assolit amb aquest programa, no només pels seus elevadíssims índexs d’audiència i per l’enorme qualitat musical dels seus concursants, sinó també per contribuir a fomentar l’ús social del català entre els nostres joves. El senyor Pons es pregunta “quina eufòria” és aquesta que hem de celebrar? Doncs, entre les moltes raons que hi ha, n’hi donaré només una: l’emissió televisiva de la final d’Eufòria va fer furor especialment entre els espectadors més joves, ja que en el públic infantil d’entre 4 i 12 anys va acumular una quota de pantalla del 49%! I entre els joves de 13 a 24 anys, una quota del 28%! Justament entre els sectors de la població on actualment més està retrocedint l’ús habitual de la nostra llengua. Li sembla poc tot això?