Campanya electoral

Quan les eleccions es divisen ja a una certa distància, l’aire s’omple d’un caramull de temes que han estat més o menys latents durant una bona temporada. N’hi ha per a tots els gustos i promeses. Tots són parcials i tots bullen tant que poden cremar. Una errada, seguir aquest tarannà. Hauríem més aviat d’avaluar a certa distància qui –tant personalisme!–; millor, quina formació ens pot dur a una societat equilibrada i equitativa on tothom trobi el seu lloc i la seva dignitat. Quan les eleccions es divisen a l’horitzó sona per l’aire amb més força que mai una frase lapidària que deixa anar qui s’ha quedat sense arguments: tots són iguals! Doncs no, malgrat les flaqueses humanes que es manifesten arreu, no tots –què vol dir aquí tots?– són iguals. Hi ha qui considera que els drets humans, aquesta cosa rara que anhela una justícia universal, són prioritaris i s’han de garantir. La política de la dreta està molt clara, ja ho diuen: acumular sigui com sigui per tal de després poder repartir. La primera part la compleixen escrupolosament, la segona ja els costa més. Per què haurien de repartir amb qui no consideren del seu nivell? La campanya electoral hauria de ser una festa i no un pou on pot caure de tot: falsedat, mentides, insídia, propaganda i desinformació.