Avui quasi atropella una senyora per la vorera del carrer Vèlia un VMP. Sí, sí, un vehicle de mobilitat personal. Us ho explico ràpid: parlem de patinets elèctrics. A Barcelona, ni casc, ni assegurança, ni velocitat, ni espais de circulació queden clars. Tot i que la DGT n’estableix una primera normativa (que inclou una regulació explícita en els punts anteriorment citats) i, us afegiré més, la normativa específica municipal de la ciutat de Barcelona encara és més restrictiva que la de la DGT! Anar “a correcuita”, tard i de pressa, sembla una tònica habitual en polítiques que afecten directament la vida dels ciutadans. Fa poc s’ha prorrogat fins al 31 d’octubre la prohibició de VMP al transport públic. Anem a batzegades i a sobre mal informades. Jo, personalment, de cascs en veig pocs als caps dels usuaris de VMP i absolutament cada dia els veig circular per les voreres. I està prohibit! Per regulació de la DGT i més encara per la municipal. Però ho comento al meu entorn i ningú ho té clar, divaguen entre recomanació i prohibició. I no els culpo. L’Ajuntament de Barcelona necessita urgentment els serveis d’un bon gabinet de comunicació al ciutadà i sobretot més consens intern de normatives i regulacions que primer siguin enteses per tots, perquè, si no, ni són eficaces ni eficients ni protegeixen de res i per a res.