Des de l’any 1714 que els catalans no sabem guanyar, tret d’algunes victòries pírriques que hem aconseguit per casualitat sense gaire renom per ser recordades ni celebrades. Els catalans hem d’aprendre a no renunciar a res i fer canviar la història per aconseguir ser un nou país lliure de la Unió Europea. Fins avui els polítics catalans no han estat a l’altura del que representa Catalunya per als autèntics catalans que havien confiat en els nostres representants, que no han trobat l’estratègia adequada per cercar una solució pràctica per posar d’acord tot l’independentisme, ni han aconseguit dissenyar un full de ruta consensuat i pactat, ni han proposat la consecució de la independència per la via d’exigir –sí o sí– i guanyar un referèndum vinculant. Ni han sacrificat el seu estatus ni el seu poder polític per plantar-se contra les línies vermelles de la catalanofòbia de Madrid que ha menyspreat amb intolerància i falta de respecte el que defensem els catalanets, manipulant amb mentides i donant suport a les imposicions del centralisme excloent. No fa falta cap venjança, el que fa falta són conviccions i aprendre a guanyar la nostra llibertat a qui no vol reconèixer la nostra voluntat de separar-nos democràticament i crear un nou Estat de la Unió Europea. Les grans solucions tenen principis petits.