L’altre dia, parlant amb amics de la llibertat d’expressió, vam consensuar que és necessària per tenir una ment sana i una societat sana. Després d’acceptar aquest principi, sense abandonar el tema de la “pressió”, la gent se’n va anar per diversos camins i es van dir coses interessants: “Per reduir la pressió o tensió, preparem activitats expressives, o permetem als nostres alumnes o fills que surtin una estona a desfogar-se, a desfogar-se... Per reduir la pressió, les preses tenen uns sobreeixidors perquè surti l’aigua. Això quan el nivell puja molt. Per reduir la pressió, les calderes tenen una vàlvula de fuita o seguretat. S’obre si la pressió puja molt. Això ho hem vist a les olles de pressió. L’olla podria explotar si la vàlvula no s’obrís. I també els edificis i els ponts es fan amb juntes de dilatació, per una raó semblant. Resumint: cal que les persones i les coses puguin expandir-se, dilatar-se, desfogar-se, expressar-se, perquè no es trenquin […]. A casa meva el terra s’ha aixecat. Els especialistes saben com evitar això. I els sociòlegs saben com evitar els aixecaments populars.”