La sexualitat

Sabem que en el pla més profund l’alquímia tractava de la transformació personal, espiritual i sexual, i els secrets en qüestió versaven sobre les tècniques que portessin a assolir aquesta “Gran Obra”. Recordem les dues disciplines orientals que subratllen la transcendència religiosa i espiritual de la sexualitat: el tantrisme hindú i el taoisme xinès. Totes dues atribueixen molta importància a determinades tècniques sexuals per arribar a la il·luminació mística, la regeneració corporal i la longevitat, així com la unió amb la divinitat. Un fanàtic representant de l’hermetisme, Giordano Bruno, va proclamar que les seves creences derivaven d’una antiga religió egípcia. En les seves darreres obres publicades va utilitzar una imatgeria sexual encara més explícita. Aspecte que passen per alt els historiadors. És recent el redescobriment de la “sexualitat sagrada” a Occident; es tracta, en essència, de la idea que la sexualitat és el sagrament més alt que proporciona no només plaer, sinó a més la unió amb el que és diví i amb l’univers.