Patriotisme desbocat

En un article titulat “Animals” del gran Josep Maria Espinàs, mort enguany, als 95 anys, s’hi llegeix: “Hi ha coses que són inconcebibles. Per exemple, que el parc zoològic de Madrid hagi enviat al parc zoològic de Pequín dos goril·les batejats amb aquests noms: Español i Madrileña. En primer lloc, cal felicitar el responsable d’aquest bateig, perquè després d’una decisió semblant hagi aconseguit de conservar l’anonimat, i fins i tot és probable que continuï ocupant un càrrec i cobrant de l’Estat o de l’Ajuntament de Madrid. Per errors o iniciatives molt més discutibles hi ha gent que ha estat sotmesa a un procés judicial i àdhuc tancada a la presó per «menosprecio a la Patria», etcètera. [...] Hem passat dels «perros catalanes» al «gorila Español», ves qui ho havia de dir. I és que aquesta gent de Madrid no és com nosaltres, realment. Jo no m’imagino el zoològic de Barcelona enviant una parella d’animals pel món advertint als destinataris que ell es diu Català i ella Barcelonina. Tampoc no em cap al cap que un dia puguem rebre de París un mico que es digui Français i una mona Parisienne. Però, com que no hi ha res que es faci perquè sí, jo em pregunto per què a Madrid han tingut aquest acudit. ¿És una prova d’un espanyolisme exaltat, d’un afany de posar l’etiqueta d’«español» damunt de tot, com es posà la bandera a presidir els estancs? O potser, ben al contrari, és un primer intent de començar a desmitificar «lo español», concepte sobre el qual s’ha fet tanta literatura política generalment dolenta, i a través d’un goril·la contrarestar allò de la «reserva espiritual de Occidente»? Tot plegat sembla increïble, però aquesta és la realitat...