Vivint el Nadal

Estem vivint el Nadal i em sembla interessant no passar-hi de llarg sinó endinsar-se en el Nadal, viure-ho, i això requereix humilitat. Em sembla que és la manera de viure i commemorar aquesta festa entranyable, familiar, sense que es quedi en una celebració basada només en dinars, sopars, regals i viatges. Serveix per a catòlics practicants, per als que no practiquen i per als no cristians, per a tots: la humilitat del pessebre, d’un Nen al portal de Betlem, que és Déu, i que tria néixer així perquè tots, amb senzillesa, ens hi puguem acostar, en comptes d’haver nascut en un palau o envoltat de riqueses. Pregant davant d’un pessebre o contemplant-lo amb pau, hi ha un missatge per a tota la humanitat: depèn de cadascú captar el que més l’incumbeix, l’interessa o l’afecta. Pensar que, amb una actitud d’autosuficiència o de “tornar de tot”, el Nadal pot passar de llarg sense ajudar-nos.