Intel·ligència artificial

Si alguna cosa és inaccessible a l’artifici és precisament la intel·ligència; és a dir, el fenomen de la vida. Per més meravelles que puguem veure a la robòtica, és del tot impossible veure-hi una estructuració similar a l’orgànica. Els qui hem programat en diversos llenguatges de la cibernètica (o informàtica, com es diu avui al nostre país copiant els francesos) ho sabem perfectament. I, per més computadores a l’estil del famós HAL del 2002 (Odissea de l’espai), dissenyat pel geni cinematogràfic de Stanley Kubrick per a les pantalles, res no ens podia fer caure del burro. A tot arribar, es tractava d’una enginyosa paràbola de l’existència humana, però de cap manera una predicció científica. Al meu humil entendre, les primeres mostres històriques d’intel·ligència artificial van ser artefactes com ara la “roda”, la “pedra de molí”, el “carretó” i tots els estris que hi vulguem afegir, és a dir, la “màquina”.