La pèrdua d’una infància tradicional

Aquesta setmana passada, estava amb una amiga prenent un cafè i no vam poder evitar fixar-nos en la família que teníem asseguda a la taula del costat. Era una parella que estava amb les seves dues filles, la gran vam calcular que havia de tenir no més de 5 anys i la petita, uns 2. Totes dues estaven amb el mòbil dels seus pares, una jugant i l’altra mirant un capítol d’una sèrie. I així van passar tota la tarda, almenys durant l’estona que vam estar allà. Tant la meva amiga com jo no vam poder evitar sentir pena en veure aquesta situació. Ens va fer reflexionar sobre com les noves tecnologies estan ocupant un lloc predominant en la vida dels nens, desplaçant activitats essencials i enriquidores per al seu desenvolupament integral. Cada cop és més comú veure nens petits absorts en pantalles, perdent l’oportunitat d’experimentar el món de manera directa i participativa. Aquest abús de les noves tecnologies pot tenir conseqüències negatives en el seu desenvolupament, afectant la seva capacitat de relacionar-se amb els altres, la seva habilitat per resoldre problemes i benestar emocional. És responsabilitat dels pares, educadors i en general de tota la societat promoure un ús equilibrat de les tecnologies, proporcionant als nens temps per jugar, explorar i experimentar, tal com s’ha fet tota la vida. És essencial generar consciència sobre la importància de preservar l’essència d’una infància tradicional en un món cada cop més digitalitzat. Tal com em deia la meva àvia, “no deixem que els mòbils ens robin el millor de la vida”.