El lector escriu

Signe de contradicció

Quan en l’astre més llunyà de la “constel·lació” masculina de la Tribuna d’aquest rotatiu veig el bust de Manuel Castaño, no puc reprimir un sentiment de satisfacció i dir-me a mi mateix “aviat podré llegir allò que tants d’altres em silencien”. I aquesta última vegada, amb Abandonem les obres de la fosca, ho he pogut fer amb plena satisfacció. “No és l’Església que s’ha d’adaptar al món, sinó tot el contrari: això és el que ha cregut sempre i no pot deixar de creure.” O, com escriu també ell, “comença a ser massa alt el preu de desnaturalitzar la bona nova que l’Església transmet des de fa dos mil anys per esdevenir una mercaderia més en el supermercat ideològico-espiritual”. O, com diu al final: “Perquè aquesta (l’Església) és i serà sempre signe de contradicció, no d’aquiescència als poders del món.” Paraules molt semblants a les que el vell Simeó, després de beneir pare i mare, en el Temple, va dir a Maria: “El teu fill serà signe de contradicció per a molts d’Israel i a tu una espasa et traspassarà l’ànima” (Lluc 2, 33-34).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.