Els frescos de Sixena

Respecte d’aquest assumpte, s’han de fer dues consideracions. La primera consisteix a decidir si totes les obres d’art actualment fora dels seus lloc d’origen han de tornar d’on van sortir. Si és així, ja cal que s’afanyin els que hagin de fer-ho perquè la llista d’obres serà quasi infinita i s’hi veuran afectats la majoria dels principals museus del món. La situació seria tan caòtica que la sola possibilitat que fos així resulta inimaginable, per molt que la justícia actués per decidir-ho. Ningú s’imagina, per posar un exemple, la policia entrant al Museu Britànic per endur-se els marbres del Partenó. A Catalunya, en canvi, vam assistir a l’espoli de les obres del Museu de Lleida per la Guàrdia Civil sota l’empara d’un altre jutge. Bé, és la diferència de tenir un estat o no tenir-lo. Quant a la consideració artística i al perill que corren aquestes pintures en el cas que es porti a terme el seu trasllat, els experts independents ja han dit el que calia i ara ja sabem que si es fa el resultat pot ser la seva destrucció. Per cert, m’ha entristit molt la reacció tèbia i resignada del president Illa, acceptant el trasllat per no perjudicar –diguem-ho clar– els interessos del PSOE a l’Aragó. Una vegada més, Catalunya és peça d’intercanvi al servei dels interessos d’Espanya.