Mas ha de triar

A Catalunya s'acosten eleccions, i aquests últims dies hem seguit amb atenció les compareixences, sovintejades, d'Artur Mas als mitjans de comunicació. El candidat convergent a la presidència de la Generalitat ha de prendre una decisió important, que per ara no ha pres clarament i que fa que navegui en una ambigüitat cada cop més decantada vers l'error. Què vol ser Mas si aconsegueix la presidència? El líder de la Catalunya que va mostrar les seves aspiracions el 10 de juliol o el continuador de la vella i cada dia més caducada política de la transició? S'atrevirà a assumir el risc de la primera opció o es conformarà a gestionar la majoria que li puguin atorgar les urnes sota els paràmetres que hem vist durant tants anys: acaparar càrrecs per al partit, fer politiqueta a Madrid, entretenir els ciutadans amb la propaganda, i qui dies passa anys empeny? Sembla que Mas no gosi convertir-se en aquell líder de debò que, ara com ara, aquella part de la societat catalana que és més conscient, activa i fidel al país no té. És per falta de caràcter? És per temor? És per les condicions internes i pels compromisos de la federació que dirigeix? Sembla que Mas es conformi a guanyar les eleccions i que després vulgui tirar de veta i de poltrona i resignar-se a anar fent política menuda, equilibris i giragonses, en comptes de mirar alt i lluny. Mas s'equivoca quan diu que, com que només la meitat del país és sobiranista, si no es volen provocar divisions s'ha d'esperar que aquesta idea creixi. S'equivoca, perquè els que van a remolc de la sociologia són els polítics menors i oportunistes. Els polítics de primera, els ambiciosos, aspiren a liderar la nació, s'hi posen al capdavant i inviten els ciutadans a seguir el seu projecte. La combinació de circumstàncies ha situat Mas en una posició que molts li envejarien. És una posició que li pot permetre tenir un paper de primer ordre en la història de Catalunya o bé un paper merament secundari, com un epígon de l'estreta política autonomista de la transició, en fase terminal. Encara és a temps d'escollir.