La culpa no és del txa-txa-txa

Tenia el propòsit d'acomiadar un any horrorós amb un missatge optimista, i m'ho posen molt difícil, perquè en temps de congelacions i rebaixes salarials –els qui tenen un sou–, arriben més mals presagis amb l'augment de tarifes de serveis essencials com ara el gas, la llum i el tren. I no s'hi posen per poc: en el cas de la llum, només cal mirar l'escalat d'increments que publicàvem ahir: 6,18% (2007), 9,08% (2008), 5,70% (2009), 7,40% (2010) i 9,80 (2011). Han crescut els sous en algun sector? Com es poden fer aquests augments en serveis bàsics si l'índex de preus del consum (IPC) se situa per sobre del 2,2%? La sensació és que al ministre del ram li agrada que ballem a ritme de mambo i cada any ens va pujant de número!

Tot una altra cosa és el bolero que han protagonitzat el president Artur Mas i el flamant conseller Ferran Mascarell. El nomenament d'un significat socialista en l'àmbit de la cultura és un gran cop d'efecte. Per una banda, surten els admiradors de l'experiència i la capacitat de gestió de Mascarell i, per l'altra, els qui li recriminen la fredor del seu llenguatge corporal i l'altivesa (ambició) mostrada traint un cicle d'anys amb el socialisme. Des del PSC saben que el 2006 el van sacrificar i que no l'han volgut promoure. Tant de bo sorgís més debat al voltant dels polítics que dirigeixen el país. Artur Mas té un repte enorme: liderar un govern quan ja hem passat tres anys de crisi, i esperem que el 2011 sigui el del tomb, i si no és així, almenys s'ha de tenir la capacitat de marcar un rumb, un camí, i no donar la culpa al txa-txa-txa.