Manuel Cusachs

La vitalitat cultural de Santa Maria de Palautordera és sorprenent. Entre l'Associació Cultural que ostenta el nom de la dirigent anarquista Frederica Montseny, la Biblioteca batejada Ferran Soldevila, com el gran historiador, i el dinàmic Ajuntament, no paren de fer coses. Entre altres la revista Bagant, molt eixerida, i darrerament l'exposició d'una part senyera de l'obra de Manuel Cusachs, el gran escultor que sap arribar a l'ànima dels rostres esculpits. No pretenc fer-ne propaganda, que no la necessita. La seva obra és prou coneguda i identificada pel seu estil tan propi; el que intento és retre-li tribut, ja que poques vegades representacions escultòriques de persones i personalitats m'han colpit de tanta admiració com ho han fet les seves.

El 25 de febrer passat va concloure, tanmateix, una exposició a la dita Biblioteca de Palautordera, organitzada precisament per l'Associació, i vaig tenir la oportunitat de tornar a veure aquestes peces amb tota la calma. Altra vegada vaig gaudir de les representacions de personatges de sobres coneguts a Catalunya, a cap de les quals és necessari posar-hi el nom, ja que malgrat l'estilització són fàcilment reconeguts. Cusachs, a part del gran domini tècnic que té, és posseïdor d'una enorme capacitat d'observació que, en traduir-se en bronze, enforteix enormement les característiques principals del model i li dóna una vida autèntica a l'obra.

Cada escultura és completament diferent del model, però en canvi l'essència és l'autèntica del personatge representat. Quants casos coneixem d'obres que reprodueixen fidelment el personatge i, malgrat això, ens deixen la sensació que no és la mateixa persona? Queda clar que aquestes obres de Josep Pla, Salvador Espriu, Josep M. Espinàs, entre altres, no són fetes per tal que l'autor quedi bé amb ningú que no sigui ell mateix. L'artista ens expressa el que sent i creu que són les persones. Això és tot i és molt.

Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 1933), és un home plenament del Maresme. Que vol dir català fins al moll de l'os. Ara viu enfilat a Òrrius, des d'on domina tota la comarca amb un amor intens que, segurament, li reforça la bonhomia encisadora que fa del seu tracte una experiència inoblidable. El tinc present cada dia, malgrat que visqui tan lluny, ja que porto amb les claus de casa una plaqueta preciosa, feta per ell, que té el relleu d'unes mans sardanistes ben enlairades, que considero una representació de la nostra amistat.