Alföldy

El professor Géza Alföldy va traspassar fa una setmana passejant per l'acròpolis d'Atenes. Un atac de cor fulminant el va fer creuar el riu Arqueront dalt de la barca de Caront. Ens deixava un dels més grans investigadors del món antic, un savi en tota l'extensió de la paraula.

La seva petjada en l'estudi del món antic és profunda, i no s'esborrarà. El seu paper d'investigador de la Tàrraco romana és cabdal en la renovació científica dels darrers quaranta anys, junt amb Th. Hauschild, A. Schulten o P. de Palol. El seu magnífic estudi sobre l'epigrafia de Tàrraco, del 1973, obra de consulta obligada, és un referent en la prosopografia llatina. Els seus treballs sobre els flàmens provincials, la relectura pacient de les velles inscripcions de l'Imperi en llatí o grec, la seva Història social de Roma, són i seran durant molt temps a la capçalera de tots nosaltres.

Enamorat de Tarragona, la ciutat li va concedir la Medalla d'Argent i la Universitat Rovira i Virgili el va fer doctor honoris causa. I al costat dels mèrits i reconeixements, la persona, el seu caràcter afable, un verus amicus, que amb cortesia sol·licitava informació sobre les darreres troballes epigràfiques i un magister clarissimus que amb diligència responia a les preguntes de tots nosaltres. Conservaré molt de temps un dels seus darrers correus, demanant-me amb cortesia i amistat unes fotos d'una inscripció. Sit tibi terra levis.