Opinió

Sense embuts

Què proposa l'oposició?

Cada cop és més perceptible. Parlo d'aquest fregar-se les mans d'un cert sector de l'esquerra que, incapaç de bastir una alternativa a curt termini, celebra cada ensopegada del govern com una victòria. És una remor sorda, que s'expressa més entre línies que no pas d'una manera franca. Brolla d'uns sectors als quals espantava que les eleccions espanyoles deixessin el PP en mans de CiU; miops com són, prefereixen que sigui CiU la que d'alguna manera romangui en mans del PP, sense adonar-se que així és Catalunya sencera la que queda a mercè dels populars. No hi compto, entre aquesta gent, una altra minoria que també fa festes dels errors i entrebancades del govern: la que sempre preferirà un partit de matriu espanyola, sigui de dreta o d'esquerra, abans que un altre d'obediència estrictament catalana.

Uns i altres coincideixen aquestes dies amb la resta de l'oposició a blasmar sense miraments la gestió del govern. I en alguns aspectes tenen tota la raó. Ningú amb dos dits de front pot aplaudir-ho sense matisos, el que ha fet l'equip del president Mas. Però el que s'escolta a la ràdio i es llegeix als diaris és un crítica ben superficial, absolutament previsible, només a la contra, gens constructiva, que mai no proposa. No es volen més retallades, ni que s'abaixin sous, ni que s'implantin taxes, siguin sanitàries o turístiques. D'acord. Però, per què no es vol tot això? I sobretot, què proposa, a canvi, l'oposició?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.