Els capellans potinegen la política

L'oposició dels bisbes a la llei que prepara el govern espanyol per actualitzar el dret a l'avortament és respectable, fins i tot comprensible, però no ho és gens, en canvi, la seva irrupció en el terreny de la política. Ja no ve de nou que la jerarquia catòlica carregui contra el govern estatal (no ho va fer mai quan manava Aznar i ja estava en vigor la llei que ara s'amplia), però cada vegada és més a prop de demanar directament el vot per al Partit Popular. El comunicat en què els bisbes reclamen als diputats catòlics que votin contra el projecte de llei és, a més, tan innecessari com destraler. Innecessari perquè se suposa que els diputats sotmesos a la fe cristiana ja votaran d'acord amb la seva consciència sense necessitat que els ho recordin. Destraler, perquè es refereix a la nova llei com «una font enverinada d'immoralitat i injustícia». La moralitat és cosa de cadascú, i fer lleis, feina del govern. Pel que fa als capellans, no és en el terreny de la política, on s'han de fer sentir. Apel·lar als polítics per influir en el sentit dels seus vots és buscar per altres vies allò que no aconsegueixen a través de les seves prèdiques, és a dir, mirar de guiar la societat cap on voldrien que anés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.