Opinió

Ull de peix

Ara és l'hora!

La independència és un projecte polític majoritari que avança indeturable

Caram, doncs sí que estan nerviosos! Coronels que parlen de bombardejar Catalunya; partits espanyolistes, com ara Ciutadans o UPD, que volen l'anul·lació de les institucions catalanes i –angelets!– el govern dels colpistes; la infiltració de talps espanyolistes per desfer el moviment independentista; Duran i Lleida que vol pactar amb el PP per evitar la independència (però amb un sector independentista al seu partit!); el patrocini, segons diuen, de Repsol i Telefónica de l'extrema dreta espanyola; Pujol incitant-nos a ser valents, incloent-hi el seu successor; la insistència de la política espanyola que el fons de liquiditat és un “regal” que ens fan als ”malgastadors” catalans (ha!); Durão Barroso esperant-nos en una Europa esquerpa però tipa d'un sud turbulent...

De tot plegat es dedueix que: 1) la independència ja no són gestos ni cançons ni banderes, sinó un projecte polític majoritari que avança indeturable, i 2) no podem deixar passar aquesta ocasió: ara és l'hora!

No tinguem cap dubte que de les amenaces passaran al menyspreu, a l'obstaculització internacional (cosa a la qual estan avesats), a la manipulació, a les pressions. El darrer pas, sabeu quin serà? El moment en què passin de dir que som “les rates que abandonen el vaixell en moments de perill” a “no són els catalans els qui marxen, sinó nosaltres els qui els expulsem”. Quan diguin aquesta frase, la independència ja serà un fet.

Dit això, voldria remarcar la meva alegria perquè s'acaba l'estiu i la xafogor esdevé un confortable ambient refrescant, i per l'èxit de la secció d'aquest diari Catalunya vol viure en llibertat, inèdit fins ara en tota la premsa catalana, i, alhora, per la propera recuperació de l'entrevista de la contraportada, que tant hem enyorat.

I el dolor per la mort de Josep Maria Pujol, folklorista i medievalista excepcional, i també el millor expert en ortotipografia, home d'una senzillesa que només tenen els savis. Un dels seus darrers llibres, tan divertit com dramàtic, és Benvingut/da al club de la sida i altres rumors d'actualitat, un deliciós recull de llegendes urbanes. I, a més, la persona: era un gran amic. Això ho diu tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.