Opinió

L'APUNT

Cremar pneumàtics

No s'actua fins que el clam no és eixordador, fins que no és inevitable

Fins que la indignació no arriba al punt més àlgid, la impotència es transforma en emprenyament i la gent surt al carrer, talla una carretera i crema pneumàtics, fins llavors, no es pren cap decisió. Tenim un problema. Aquí no s'actua fins que el clam del poble és eixordador. Quan només és un xiuxiueig, es fa veure que no se sent. Quan és una petició, es diu que s'estudiarà o que s'hi està treballant. S'espera fins al final, fins que ja és inevitable, fins que un poble decideix sortir al carrer. És el cas de l'N-II però també ha passat amb el clam sobiranista, que no s'ha escoltat fins que un milió i mig de persones es manifesten per la Diada. Passa i passarà. Perquè pràcticament s'ha convertit en un model de funcionament. Impera massa la burocràcia, l'estratègia, la diplomàcia, els interessos, que ho alenteixen tot, ho fan llarg i costerut. I allò que per a la majoria és lògic i viable, per a la classe política és ple d'entrebancs. Ningú ha dit que gestionar sigui fàcil. Però a vegades sembla que hi posin pedres de manera expressa perquè ens hi fotem de caps. Posem-hi remei o ens hi farem mal. Perquè cremar pneumàtics no es pot acabar convertint en una consigna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.