Dilluns blau

Ahir era el dia més trist de l’any, segons diuen alguns per una teoria inventada pel psicòleg Cliff Arnall, de la Universitat de Cardiff, però que d’altres circumscriuen en el marc d’una campanya publicitària. Sigui pel que sigui, i deixant de banda l’obvietat que representa un dilluns, obrir les xarxes ahir, i fa massa temps, era un blue monday (fart d’anglicismes) intravenós per a l’independentisme. A les portes del judici, sense unitat, amb el govern qüestionat, amb debats d’investidura eterns i càlculs electorals, les xarxes deprimeixen per l’encreuament d’acusacions entre lliristes, salvadors de contenidors, botiflers, processistes, hiperventilats, trolls... I a sobre una altra b, la de Boateng, acaba d’amargar els culers. Sort que ja estem a dimarts.