Els negres del taüt estan a l’aguait

Quan d’aquí a uns anys rememorem aquests dies tan estranys ens revindrà l’angoixa que avui ens empresona o la tristesa pels familiars i amics que la pandèmia s’haurà endut, però espero que en un racó de la memòria també guardem sensacions menys desagradables. Si una cosa bona tenen les xarxes socials és que hi trobes de tot, inclosa la demostració que som capaços de fotre’ns de la tragèdia col·lectiva. Jo desitjaria recordar els mems dels ghanesos ballant en el seu xou de l’enterrament (convertits en la personificació de la Mort), especialment un que no serà tan graciós però esdevé una bona metàfora: aquell del president del govern espanyol conduint un autocar, observat des de fora pels negres del taüt.