Viure al ras

Ahir es van conèixer dades de l’últim recompte de persones sense llar a les nostres ciutats. Voluntaris a Badalona van detectar 48 ciutadans sense un lloc on aixoplugar-se, a l’Hospitalet de Llobregat, 92, i a Barcelona, ciutat aparador de façanes modernistes i cofoia captadora d’inversions internacionals, hi ha prop de 900 barcelonins sense un habitatge per protegir-se, tenir intimitat i, en definitiva, fer-hi la vida. I si no n’hi ha milers és gràcies a la feina de les entitats socials. Només cal parlar uns minuts amb una persona sense llar per adonar-se que acabar al carrer no és un “càstig” merescut, sinó que sovint la mala sort i la manca d’una xarxa de suport es conjuren perquè algú arribi a aquesta situació. I si volem una societat justa no ens ho podem permetre.