Opinió

L’APUNT

La memòria negra

L’agost del 1942 el director general de Presons va visitar el convent de les Adoratrius, que des d’abril del 1940 era la presó de dones represaliades. La mestra d’escola de Banyoles i membre de la CNT Àngels Brunyol Vila hi havia estat condemnada a 12 anys. Encara hi era quan José María Sentís Simeón s’hi va fotografiar amb el governador civil, el tinent de la Guàrdia Civil, el capellà i el metge. Una placa de ferro a la vorera del carrer Pare Claret, al número 28, recorda l’espai de memòria negra. A banda que l’has de buscar, camuflada entre el paviment, seria bo canviar-ne la inscripció: es llegeix amb dificultat el record a les 1.400 recluses que hi va haver, xifres que són noms, com l’Àngels Brunyol. Invisibles llavors, no deixem que ho siguin ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.