Opinió

L’APUNT

Una singularitat desigual

El passeig marítim de Platja d’Aro hauria de ser una aula a cel obert notable per explicar què és el que no s’ha de fer urbanísticament. A banda de si hi ha propietats fora d’ordenació de la línia marítima i terrestre, el passeig ens exemplifica com la ‘modernitat’ no deixa de ser un concepte que s’ha fet servir per vendre motos. El 1969, l’Estat va aprovar unes normes per controlar la depredació urbanística al litoral. Però feta la llei, feta la trampa. Si podies justificar que el teu edifici era ‘singular’, és a dir, aportava modernitat, podies construir-los grans, erectes i alts. És un exemple clar i diàfan d’una de les grans veritats de la història: la història el que ens ensenya és que no ens ensenya res. Vagin al puig Montcal, a Begur, i ho entendran tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.