Un acord que és més que un pressupost

El final de la història ja estava escrit des de feia setmanes, però no per això l’aprovació del pressupost deixa de ser un fet transcendent. Políticament, el moment és de salt d’escala. Per començar perquè certifica la defunció d’una majoria, la del 52%, que a la pràctica mai ha existit com a tal, però que per a l’independentisme tenia un altíssim valor simbòlic. En inversa proporció, l’acord suposa normalitzar l’entesa política d’ERC amb el PSC i, per tant, liquidar també aquell cordó que es va crear amb els partits “del 155”. Aquest és un altre eslògan que cau. Dit això, d’ara endavant, què? D’aquí a no gaire tot fa creure que caldrà triar nova presidència del Parlament. I aquest fet aclarirà si entre ERC i Junts encara hi ha marge per a res, o això del PSC no és tan circumstancial com se’ns diu.