La falsedat com a misteri

En els exàmens de català de Política Lingüística hi ha un exercici de comprensió lectora, és a dir, que després de llegir un article d'opinió, per exemple, l'estudiant es troba vuit afirmacions que ha de marcar com a vertaderes o falses. Aquestes frases expressen una idea que s'ajusta a la que hi ha en el text de l'article (i, per tant, és vertadera) o, per contra, la idea és del tot oposada (i, per tant, és falsa). És probable que sigui l'únic lloc on el concepte de falsedat se cenyeixi al significat que té en els diccionaris. Una de les accepcions és “que pren l'aparença d'una cosa per tal d'enganyar”.

Quan un polític ens diu que un acte tan freqüent últimament com cobrar en negre és fals, ¿què vol dir exactament? ¿Quin significat té l'adjectiu fals? ¿Ens està negant que aquell acte que ha comès no és cert, que no és real? ¿O bé està jugant amb l'ambigüitat de certes declaracions? Vull dir, per exemple, que és “fals” que cobri en negre mentre el jutge no dicti la veracitat d'aquests actes, i és que davant l'opinió pública no interessa avançar-se a certes declaracions que provoquen vergonya i sobretot pèrdua de vots.

El concepte de fals o veritat també es pot reflectir en els noms amb què es bategen els casos de “presumpta” corrupció, perquè n'hi ha alguns realment significatius. Així tenim el cas de l'alcalde de Sant Hilari Sacalm i el nom de l'operació, Manga, un nom que pot ser premonitori si es demostren finalment els fets. ¿Quin criteri se segueix per denominar les diverses operacions policials? Actualment, tenim noms compromesos i també en tenim de casuals.

Fixem-nos, però, que hi ha casos que excel·leixen en enginy o en creativitat, com és el cas Gürtel i el presumpte finançament il·legal del PP, perquè el principal responsable de la trama es diu precisament Francisco Correa, i corretja és justament el que vol dir “Gürtel” en alemany. Hi ha noms d'operacions que semblen més dignes de difusió pública, si més no per a l'imputat, ja que no el comprometen, com és el cas del nom de Clotilde per batejar el cas de la màfia russa a Lloret de Mar i els suposats delictes de corrupció urbanística. Clotilde és un nom femení d'origen germànic, Chlodhilde, compost de hluot ‘glòria' i hild ‘batalla', i que vol dir batalla gloriosa o la que lluita amb glòria. O bé les operacions que fan els Mossos per Nadal amb el nom de Grèvol, i que té l'objectiu d'evitar els delictes. El nom d'una de les plantes típiques de Nadal genera confiança en les actuacions dels cossos de seguretat.

Sigui com sigui, el cas és que ens trobem una altra vegada en la dicotomia de veritat o falsedat, en si el nom en qüestió és un reflex de la capacitat inexhaurible dels humans de caure en l'engany, la trampa, la falsedat o bé podem conservar un bri d'esperança en les comptadíssimes persones que encara no han corromput el significat de l'honestedat ni tampoc el de la veritat.

Veritat o fals, el nom diuen que no fa la cosa, i el valor semàntic de l'adjectiu fals avui dia està envoltat d'una aurèola de misteri, perquè malgrat el cúmul de proves publicades, no sabem si vertaderes o falses tampoc, ens trobem també que les declaracions que desmenteixen acusacions l'únic que fan és corrompre els significats mateixos del que és fals i és veritat, i la societat queda més que marejada i decebuda per les penques del bestiari polític. ¿Fem apostes per quants en veurem fent passes en fals?