Fahrenheit 451

El col·legi dels maristes La Immaculada de Girona va decidir que els llibres de la biblioteca ocupaven un espai que podia tenia altres utilitats. Comprovaren que el nivell de sol·licituds dels alumnes per consultar determinats exemplars no era massa satisfactori. Es tracta d'una biblioteca ben organitzada, amb els volums etiquetats, numerats, segellats, i fins i tot amb una curosa butxaqueta a la contraportada de cada exemplar on es col·loca una fitxa amb referències i amb la miscel·lània de les sortides amb els préstec i els retorns. Així que acumularen molts llibres i els exposaren perquè tothom a qui fessin peça se'ls pogués endur. A casa nostra, un bon amic va dipositar-ne uns volums dedicats a teatre que havia enretirat d'allà (Molière, Shakespeare...) perquè coneix la nostra fal·lera per envoltar-nos de textos dramàtics. Sembla que, des de les prestatgeries on figuren, els millors autors universals i molts dels grans títols de les obres que han pujat als escenaris en tots els temps atrauen misteriosament qui s'hi acosti i els influeixen. Els grans personatges arrosseguen cadascun el seu argument més enllà dels segles. Tenir a mà el teatre publicat en diferents moments i cultures és un extraordinari privilegi, malgrat que no tothom hagi d'opinar de la mateixa manera.

Aquesta donació no és la primera. Darrerament se suscita el fenomen d'algunes biblioteques públiques que es desembarassen de llibres que no són consultats o que tenen un contingut allunyat. És típic també el cas de les famílies a les quals se'ls mor un pare o un avi i es troben amb una atapeïda biblioteca de què no saben què fer. O senzillament gent que ja no pot guardar els llibres per manca d'espai, perquè necessiten lloc per deixar-hi la roba d'hivern a I'estiu i la d'estiu a l'hivern. I queden encara aquells que no auguren cap futur esperançador al llibre, opten decididament per les noves tecnologies digitals i abandonen aquelles antigalles enquadernades.

La pel·lícula Fahrenheit 451 de François Truffaut, estrenada I'any 1966, venia a suposar que més enllà de I'any 1990 els bombers ja no tindrien feina perquè les cases no serien inflamables. El govern els ordenava cremar tots els llibres, perquè llegir impedia les persones ser felices, tota vegada que la lectura les omplia d'angoixa, pensaven massa i s'adonaven del que els envoltava. Es formaven grans piles de llibres i les flames els devoraven. Aquell qui els amagués era considerat un delinqüent. Voluntàriament, molta gent s'aprenia tot un llibre de memòria, per tal que no se'n perdés definitivament el contingut.

Aquella pel·lícula va causar un impacte que no ha estat superat. Amb la prohibició de tenir llibres, hom podia entendre molt del que llavors estava passant.

Però ara ja no fa falta prohibir-los. Els llibres comencen a fer nosa. Sort que tornarà cada any Sant Jordi amb un alè nou de treballs creatius extraordinaris. I el llibre serà sempre amb nosaltres!