Que bonic que seria

Les idees no estan en crisi. Ho demostra el darrer projecte que ha presentat l'Ajuntament de Girona, que consisteix a reaprofitar els cursos fluvials que passen per la ciutat, naturalitzar-los, integrar-los a la vida diària dels gironins. Les imatges virtuals d'aquesta proposta són realment espectaculars i engrescadores: unes piscines naturals al Ter a la zona de la Devesa, on també s'hi podrien fer trajectes en barca; una llera de l'Onyar plena de vegetació autòctona i amb zones de passeig; o una plaça Catalunya desplaçada cap a la zona del mercat del Lleó, unint aquest sector amb la muralla. El projecte descriu una ciutat moderna i sostenible, atractiva i amb un gran potencial turístic. Què més podem demanar? Lamentablement, aquesta iniciativa, com d'altres, corre el perill de no superar la fase de la virtualitat. Està passant amb la reconversió de les naus industrials de la carretera Barcelona, l'entrada sud de la ciutat. Es preveia fer-hi un miler de pisos, zones verdes i un hotel. Però de moment el que tenim són unes naus abandonades i saquejades, l'empresa que havia d'executar les obres en fallida i, el més important, un projecte que ja no serveix perquè l'Estat no ha fet el traçat subterrani del tren convencional. Les idees, doncs, no estan en crisi però no traspassen el llindar de la virtualitat. Llàstima que els ciutadans vivim en un món cent per cent real. Perquè si no, que bonic que seria!