Fer córrer l'escombra

Per fer dieta aquest estiu només cal escoltar les notícies de bon matí; se t'entravessa la torrada de l'esmorzar, si ets partidari del pa amb tomata i evites menjar croissants de panificadora. L'oli dels afers de corrupció i d'abús de poder té un regust oxidat i ho esquitxa tot de mala manera. Les notícies referents a casos d'imputats polítics i banquers que no volen assumir responsabilitats degota sobre la torrada matinal i dibuixa un paisatge desolador, sobretot per als qui creiem en la democràcia i en el benestar social que ens mereixem com a ciutadans d'aquest país.

Davant del panorama, m'esfereeix saber que la pobresa infantil ja supera el 26% a Catalunya i que la nostra administració és captiva d'uns pressupostos injustos, clarament insuficients, que obliguen la Generalitat a esgarrapar recursos i a fer mans i mànigues amb les partides econòmiques per garantir tres àpats diaris als nens amb risc d'exclusió social. Entitats com ara Fedaia (Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència) han detectat casos de mala alimentació que fa dos anys eren impensables. Fins fa poc ens preocupàvem per les càries, l'excés de sucre d'alguns aliments, l'augment d'obesitat en els infants... Ara resulta que tot això és secundari. Durant anys hem anat a l'Índia a apadrinar nens descastats, i tornem ara amb la certesa que al Raval, a Trinitat Nova, a les Roquetes i en molts altres barris del nostre territori hi ha mainada que habitualment no esmorza. Ignoro si, a hores d'ara, al restaurant del congrés dels diputats (insisteixo en la lletra minúscula d'aquest sintagma nominal, per si s'activa el corrector) es continuen servint menús subvencionats amb fons públics per 3,55 euros (dos plats, postres, beguda, cafè i olé perquè el cos m'ho demana). El que sé del cert és que molts escolars paguen quantitats semblants per poder menjar al centre d'ensenyament amb tàper o fiambrera, com diríem els de la vella escola. Segons els exdirectius de les entitats bancàries rescatades fins ara amb quantitats considerables de diner públic –meu i de vostè–, tot és culpa d'una crisi imprevisible que els ha fet plegar del càrrec amb indemnitzacions milionàries que la majoria de ciutadans ni tan sols imaginaríem en somnis. Aquesta setmana hem sentit aquesta mena d'arguments al Parlament català, en boca de l'expresident de Catalunya Caixa. Hem assistit també a un nou bombardeig de capítols del serial Bárcenas. Per postres, ens ofereixen anuncis radiofònics com el de Bankia, una falca publicitària que també pagarem entre tots i que pregona els “principis” d'aquest banc. Tot un insult als ciutadans, que s'agreuja cada dia davant l'evidència que els partits polítics majoritaris s'han finançat il·legalment al llarg dels anys.

A Madrid, s'acaba de crear el “partido escoba” contra els polítics que no assumeixin responsabilitats. Hauran de fer córrer l'escombra grossa, d'aquelles de bruc, seques i esperrucades –despentinades, escabellades–, com les que es feien servir a les cotxeres i a les estacions de tren. A Catalunya, la reacció a la situació ja no té aturador possible. Mentre una monja benedictina, doctora en medicina, s'alia amb un economista per fer una crida a la desobediència civil, cada dia que passa es reforcen els arguments de l'ANC per fer front a la insensibilitat de l'estat respecte a la situació del nostre país. La independència política i econòmica es mostra com l'única manera de combatre mancances greus, entre elles la creixent pobresa infantil. També caldrà que sigui un instrument per evitar dinàmiques corruptes en les pràctiques polítiques i aprofundir en la democràcia.