Petits gestos

Diuen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona que la Revolució dels Petits Gestos ha començat. I no ho diuen una vegada, no, ho diuen cinquanta vegades cada dia. Les campanyes institucionals estan fetes per avorrir-les i aquesta ja havia assolit el seu objectiu molt abans que, enmig d'un telenotícies, just després que anunciessin la mort dels bombers en l'incendi de l'Horta de Sant Joan, la cantarella publicitària fes acte de presència per celebrar precisament que, gràcies al seny dels catalans, els boscos ja no cremen tant. La pífia hagués fet algun servei si almenys hagués significat l'extinció de la campanya, però les falques s'han continuat propagant com una pinya roent i ara la nostra fe en els petits gestos és un camp ennegrit on ja no hi creix res. És el mal que té la publicitat, un primer tast pot fer salivera però, si te'n fan menjar cada dos per tres, fins i tot el pernil d'aglà afarta. Les famílies catalanes dinen i sopen amb la Revolució dels Petits Gestos i resulta que la Generalitat i la Diputació no han tingut ni el gest d'encomanar la feina a algú de casa, perquè l'animació de la gesticulació revolucionària l'ha fet l'empresa anglesa Aardman. Com si a la pàtria d'en Mortadelo no tinguéssim ninotaires de confiança. A més, els petits esforços que garanteixen grans fites són per malfiar-se'n. Aquí tenim l'exemple de l'arribada a la Lluna, ara que se'n festeja el quarantè aniversari: ens van prometre un petit pas per a l'home i un gran salt per a la humanitat i, d'aleshores ençà, la humanitat no ha parat de fer salts... enrere. Els manaires tenen tendència a pensar que la condició de ciutadà porta aparellat el pupitre i ens matriculen a costosos cursets de formació que hem de pagar sense haver-los demanat. Per això, l'autèntica revolució ha de ser aquesta: cada cop que una veu emprenyadora ens comenci a recordar que, gràcies als esforços de tothom hem aconseguit estalviar més aigua que mai, hem de fer el petit gest d'anar a apagar immediatament el televisor.