El Celler a l'Acadèmia
Es va abordar la discussió de l'‘Efecte Roca. Avaluació de l'impacte econòmic del restaurant El Celler de Can Roca'.
Dilluns passat 25 de novembre, a la seu nobilíssima de l'Institut d'Estudis Catalans, es va signar un conveni entre l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, representada pel seu president Joan Ras, i l'Institut d'Estudis Catalans, representat pel seu nou president Joandomènec Ros.
Aquesta signatura s'acompanyava d'una sessió acadèmica de presentació i debat de l'estudi realitzat per l'Insetur, i dirigit pel professor José Antonio Donaire. A iniciativa de Miquel Brossa es va convocar un grup d'experts i representants de la recerca, la gastronomia, el turisme i l'economia per abordar la discussió de l'Efecte Roca. Avaluació de l'impacte econòmic del restaurant El Celler de Can Roca.
Ens hi vam aplegar Júlia Agulló, Eduard Arruga, Daniel Blasco, Miquel Brossa, Manel Casanovas, Xavier Civit, Lluís Cuesta, José Antonio Donaire, Carles Gaig, Josep González-Agapito, Alex Jaumandreu, Fèlix Larrosa, Salomó Marquès, Bartolomé Masoliver, Toni Massanés, Pere Monge, Saida Palou, Joan Ras, Joan Roca, Joandomènec Ros, Martí Sabrià, Josep M. Sanclimens i jo. Va moderar el debat de forma incisiva, intel·ligent i irònica Josep M. Ureta.
A diferència de la convocatòria, l'estudi es presenta com Efecte Roca. L'impacte d'El Celler de Can Roca en el turisme gastronòmic de Catalunya, tot evidenciant un punt de partida modest dels autors, que es reserven l'avaluació i quantificació de l'impacte econòmic per a un moment més avançat de la seva recerca.
De l'estudi presentat es desprèn que en els darrers deu anys, el pes de la gastronomia i del turisme enogastronòmic, a Catalunya, i també a Espanya, ha crescut de forma remarcable i que el pes de la restauració és cada cop més rellevant en les preferències dels turistes. El Celler ha fet diversos salts des dels inicis: al costat del restaurant dels pares, al trasllat (2007-2009) a can Sunyer, a la tercera estrella Michelin (2009-2011), a la menció de Professional Chef (2011-2013) i, finalment, el gran salt de 2013 amb la nominació de Restaurant Magazine com a millor restaurant del món. En resum, de set dies d'anticipació per a les reserves el 1996, a tres-cents trenta dies enguany. Amb un pes creixent de clients internacionals, amb un ventall que és un calidoscopi dels països emergents en el món, una base essencialment catalana (49%), espanyola (21%) i un pes rellevant dels clients del Regne Unit, França, Bèlgica, Brasil, Estats Units, Holanda, Itàlia i Alemanya. I un pes també significatiu i alhora simbòlic de clients de països asiàtics.
Per subratllar algun d'aquests aspectes, Manel Casanovas va aportar dades referides a la ciutat de Barcelona indicant que, a hores d'ara, un dels motius que porten turistes a Barcelona i una de les seves preferències quan són preguntats és “sortir a sopar”. I va reblar el clau indicant que de gener a octubre de 2013, les transaccions fetes amb targetes de crèdit (si bé no totes) ascendien a 268 milions d'euros!
L'impacte és clar, la referència també, l'escola i l'exemple encara més, l'efecte induït sobre la demanda en relació amb altres ofertes de restauració i hostaleria també. Toni Massanés va fer un al·legat a favor del pes específic i de l'estratègia per al dia després que El Celler deixi de figurar com a millor restaurant del món a la llista de Restaurant, el professor Mariné va reclamar la inclusió a l'educació del coneixement dels aliments, Fèlix Larrosa va aportar el seu coneixement per remarcar els reptes col·lectius en aquesta matèria. Del conjunt de les intervencions se'n va desprendre la necessitat de continuar en l'aprofundiment d'aquests estudis que es realitzen des de la Universitat de Girona i ampliar-los a tot l'univers estrellat de la geografia catalana.
L'Institut d'Estudis Catalans va acollir un acte vibrant d'actualitat, ple de sentit, amarat de respecte i admiració, però farcit també del desig que l'efecte mimètic ajudi un sector d'impacte de l'economia catalana a seguir la senda de l'excel·lència.
Joan Roca, modest i brillant alhora, va posar un colofó ple de realisme i seny. Carles Gaig n'havia fet el millor elogi, d'El Celler i de l'acte: “Tenim una cuina creativa amb memòria. Ens espera un futur brillant si no perdem el nord.”
