Opinió

Les lliçons de l'«Alakrana»

La primera reacció davant la resolució del segrest de l'Alakrana és d'alegria perquè tots els ostatges han estat alliberats sans i estalvis. La segona és de tristesa perquè el cas s'ha pogut tancar d'aquesta manera després de pagar un substanciós rescat. Ara arriba l'hora d'obrir un debat serè però ampli sobre el que ha passat perquè, desgraciadament, pot tornar a passar. En primer lloc, cal plantejar-se si és raonable que els vaixells espanyols s'arrisquin a treballar en àrees tan perilloses com les costes de Somàlia. Si és que sí, cal deixar clara quina serà la responsabilitat del govern en el cas que hi hagi un altre segrest, perquè a hores d'ara desconeixem la quantitat de diners pagada i si, a més de les butxaques de les asseguradores i de l'armador, ha calgut recórrer també als fons reservats. En segon lloc, cal considerar si la presència de guàrdia privada a bord és la millor manera de fer front al problema. Els mateixos mariners avisen que és impossible assegurar la totalitat del perímetre de les embarcacions quan aquestes han llançat les xarxes i, d'altra banda, tenim precedents força esclaridors a l'Iraq sobre els perills que comporta la privatització de la seguretat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.