Recta final cap al referèndum

Moltes coses han canviat en l’imaginari col·lectiu des que el govern en ple va anunciar, avui fa quinze dies, la data i la pregunta. El que ja era una evidència en els darrers mesos, la ferma voluntat de dur a terme el referèndum encara que no hagi estat possible un pacte amb l’Estat, ho és encara més. I el fet que els dies vagin caient, un rere l’altre, i que cada dia s’avanci més amb l’objectiu, aferma encara més aquesta evidència. Avui falten 100 dies per a la cita, segurament la més important dels darrers 300 anys per a Catalunya, i justament ahir es va saber que el govern revelarà el dispositiu i les garanties en què es basarà el plebiscit el proper 4 de juliol, quan faltaran just tres mesos, 90 dies, per votar.

Els partits i les entitats civils independentistes han començat ja la campanya pel sí, però el cert és que la campanya pel no també fa dies que funciona. El PP, per exemple, fa setmanes que es passeja per Catalunya explicant els perjudicis que, al seu parer, tindria la independència per al país. I ho fa, en alguns casos com és el de les pensions, amb mentides, cosa que tampoc és estranya vista la guerra bruta contra el sobiranisme dels últims anys.

S’enceta avui, doncs, la fase final del procés, però també la més complexa, la que necessitarà més energia de tothom. Catalunya engega un procés que no té antecedents, i ho fa contra un enemic ben poderós que, a més, no s’estarà d’utilitzar qualsevol mètode per aconseguir aturar-nos. Els que volen que es voti i els que volen votar sí que hauran d’estar ben atents a articular les reaccions que calguin, sempre de forma pacífica, als atacs de l’Estat. I tothom haurà d’estar preparat per aplicar, a partir del dia 2, el resultat de la votació.