Municipis i sobirania de Catalunya

Molts catalans encara conserven a la memòria el suport explícit de centenars d’alcaldes al president Artur Mas abans de la celebració del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Ahir, quan la maquinària de l’Estat va redoblar la seva pressió –neta i bruta– contra els drets democràtics, més de mig miler d’alcaldes van repetir el gest. I van garantir al govern que estan al seu costat, en un acte més que simbòlic.

Els alcaldes no només van aplaudir els esforços del govern per garantir el dret a decidir sinó que, a més, hi van manifestar el seu compromís ferm. Així, els ajuntaments adherits posaran a disposició de l’organització “els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals”. La preocupació del govern és que la consulta del primer d’octubre s’assembli, com més millor, a tots els actes electorals. El compromís dels alcaldes farà possible aquest objectiu.

Ha causat estranyesa, entre alguns observadors, que alcaldes socialistes hagin manifestat el seu desig de participar en el procés, ja que la direcció del PSC s’hi oposa. Coneixen poc el món municipal. No són pocs els pobles on els veïns voten abans la persona que no el partit. Per tant, l’alcalde és tributari més aviat dels seus veïns que no del seu secretari general. No s’entén l’auge de l’independentisme com a moviment transversal si no fem intervenir el municipalisme en l’equació. Per tant, aquells que creguin que desactivant el govern de Catalunya es posa fi a l’independentisme demostren, un cop més, la seva ignorància. El municipalisme és una segona línia –no subordinada– de la política catalana i tindrà un paper crucial durant els pròxims mesos.