Debat sense cap mena de violència

El turisme s’ha convertit en la preocupació principal dels barcelonins, fins i tot per damunt de l’atur, segons les dades de l’últim baròmetre municipal. És lògic i saludable, per tant, que hi hagi un debat viu sobre quin és o quin ha de ser el model de turisme que convé més a la ciutat i al país, atès el pes cabdal del sector en la nostra economia. Ara bé, la discussió s’ha de produir en absència total de violència; de qualsevol mena.

Les pintades que van aparèixer al parc Güell i l’atac a dos hotels durant una protesta contra el turisme massiu al Poble Nou al maig passat són violència. Com ho és l’atac perpetrat a un bus turístic el dia 27 de juliol, o la difusió del vídeo en què es veia uns joves punxant rodes a unes bicicletes, ambdues accions reivindicades per Arran i emparades, políticament, per la CUP. Són accions intolerables perquè se serveixen de la intimidació com a argument i, a més, són inútils, perquè es giren en contra de la suposada causa que les provoca.

La condemna a la imposició de la por com a estratègia, als actes intimidatoris contra els turistes, ha de ser contundent i inequívoca. I, si ho analitzem amb rigor, hem de dir que així ha estat tant per l’Ajuntament com per la Generalitat, que han anunciat que es personaran en la causa contra l’assalt al bus.

Una derivada no gens menyspreable de les accions que ens ocupen és que des de sectors ja prou coneguts d’allà i d’aquí, se n’estan aprofitant per fer el joc a aquells qui, jugant a cartes vistes, les tiren per presentar un panorama dramàtic segons el qual vivim en un país segrestat per una minoria radical que escampa la violència arreu: una mentida que cal combatre.