L’Estat força la llei contra l’1-O

L’Estat s’ha mostrat incapaç d’oferir una solució política a l’encaix de Catalunya almenys des de l’any 2010, quan, a instàncies del PP, el TC va retallar l’Estatut que havia aprovat el poble català. En set anys, ha tancat la porta a almenys 18 peticions formals de fórmules perquè els catalans exercissin el dret a decidir. A més, quan el sobiranisme ha anat guanyant múscul i l’ha exhibit al carrer, la seva resposta ha estat la guerra bruta i la desqualificació. Per tot això, no és estrany que en la situació actual s’ompli la boca d’aplicació de la llei i, en realitat, només la violenti.

Un total de 712 alcaldes començaran a desfilar avui davant de la fiscalia en un procediment ben irregular. I ho faran tot i que la causa està judicialitzada, tot i que les actuacions obertes per la fiscalia no tenen cap jutge instructor i tot i que, el més greu, els alcaldes no han comès cap delicte perquè encara no hi ha cap actuació executiva respecte a l’1-O. Però no només en això la fiscalia, l’Estat, força la llei: un acord de fa dos anys, en què va participar el mateix fiscal general de l’Estat, de la comissió estatal de coordinació de les policies judicials prohibeix, sí, prohibeix, que les policies locals actuïn com a policies judicials. Només en queden excloses les que hagin signat un acord amb el Ministeri de l’Interior. El fiscal general de l’Estat instruint contra els seus propis acords.

Però no acaben aquí els abusos de la llei del govern del PP, la intervenció dels comptes de la Generalitat n’és un altre, ja que, amb l’excusa d’evitar que els diners vagin al referèndum, retalla serveis bàsics, com ara la renda garantida. L’Estat força la llei per no acceptar que, amb la democràcia a la mà, la millor sortida era un referèndum pactat.