La repressió de l’Estat no s’atura
L’Estat sembla haver perdut definitivament el senderi davant la situació política a Catalunya. La denúncia per sedició presentada ahir per la fiscalia per les concentracions que es van fer dimecres passat davant l’actuació indiscriminada de la Guàrdia Civil, supera tots els límits en una democràcia. Si no fos perquè apunta de manera molt clara als dirigents d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en una clara maniobra per processar-los, hom podria pensar que som davant l’escrit d’algú que, davant la resposta cívica i democràtica dels catalans, ja no sap cap on tirar. En tot cas, acusar de sedició –un delicte molt greu, penat amb vuit a quinze anys de presó– centenars de milers de manifestants que van mostrar un comportament cívic impecable en tota la jornada –com així ha estat, d’altra banda, des de l’inici del procés– demostra, un cop més, que el govern espanyol és incapaç d’escollir cap altra via que no sigui la de l’enfrontament i la repressió davant l’embat democràtic català, que només demana poder votar.
L’enviament de milers de policies i guàrdies civils a Catalunya en els últims dies respon també a aquesta política de duresa del govern Rajoy. Un trasllat fet mig d’amagat –no s’han volgut facilitar xifres oficials–, per al qual no hi ha motius, ni necessitat –Catalunya té la seva pròpia policia– i que només respon a la repressió planificada per l’Estat vers el referèndum de l’1 d’octubre. Un desplegament que ha costat centenars de milers d’euros i que ha suposat haver desatès la seguretat global de l’Estat, en alerta 4 antiterrorista. I tot plegat, embolcallat amb mentides, com que a Catalunya hi ha hagut tumults i aldarulls, quan la protesta, malgrat clares provocacions policials, ha estat sempre totalment pacífica.