Un camí llarg i complicat, però ja obert

La imatge de milers i milers de persones donant un exemple de dignitat cívica i sofrint totes les adversitats –violència innecessària inclosa– per poder exercir la llibertat de vot només va commoure l’opinió pública dels demòcrates d’Europa, Espanya inclosa. En canvi, Mariano Rajoy va reaccionar tornant a negar la legitimitat de la votació i amenaçant amb més repressió i prohibicions.

La resposta del govern espanyol, doncs, és l’acostumada. Perquè no té cap projecte. Cal una reacció cívica que hauria d’anar acompanyada d’una resposta d’Europa. El cas de Catalunya interroga els seus valors fundacionals. Catalunya s’ha guanyat el dret a ser escoltada i reconeguda quan arribi el moment. Un moment que seguirà a un procés llarg i complicat, però ja obert, i en què el civisme serà molt necessari. Com ho serà que Espanya comprovi en carn pròpia que Catalunya és el seu motor principal.

Catalunya és al segle XXI, mentre que hi ha molts polítics arreu que, com Rajoy, semblen més còmodes amb els usos del segle XIX. Són el gran problema d’Espanya, i per això hauran de marxar.