L’Estat dinamita el diàleg
L’empresonament dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per les seves idees i per haver organitzat manifestacions massives i pacífiques, marcarà un punt d’inflexió, un altre, en aquest procés cap a l’alliberament nacional de Catalunya. Si a primera hora del matí la resposta del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a l’enèsima crida al diàleg del president de l’executiu, Carles Puigdemont, va ser defensar, en la seva incapacitat habitual per trobar una sortida política a una crisi política, que “l’únic conflicte que existeix a Catalunya és un conflicte de legalitat”, al migdia, a través de la fiscalia, demanava presó per al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i per a Sànchez i Cuixart.
L’1-O més de dos milions de catalans van legitimar el govern català a declarar la independència, però l’executiu de Puigdemont, d’acord amb els dos líders socials ara empresonats, va optar, com ha fet sempre en aquest procés, per cercar una negociació amb l’Estat, negociació que ahir el PP va intentar tornar a dinamitar. Ara més que mai toca fermesa, toca, des de la unitat de tot el sobiranisme que de ben segur hi haurà, lluitar perquè Sànchez i Cuixart surtin immediatament de la presó. Però això cal fer-ho des del civisme que ha caracteritzat tot aquest moviment. Des de l’Estat s’ha intentat, en moltes ocasions, la darrera el mateix dia del referèndum, provocar el moviment independentista amb l’únic objectiu de desacreditar-lo. Per tant, i com demanaven ahir a la nit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els mateixos empresonats, les concentracions de rebuig a aquest empresonament polític han de ser, de nou, cíviques i pacífiques.