L’escola, un capital que cal cuidar

Un informe de la prestigiosa Fundació Bofill ha posat de manifest el que molts catalans ja intueixen: que l’actitud i l’esforç dels mestres de Catalunya ha pal·liat en gran part les conseqüències de la crisi econòmica a les escoles i els instituts. Una cosa semblant, per cert, ha succeït amb els professionals de la medicina de tots els nivells. El mateix informe fa una radiografia interessant sobre el nostre sistema educatiu: s’ha reduït l’abandonament escolar i està augmentant la proporció de persones amb un nivell superior de formació. Alhora, segons el mateix informe, l’equitat ha disminuït.

Tan interessant com això és el fet que l’informe es dedica a desmuntar alguns dels tòpics i mentides que circulen en els últims mesos. Per exemple, que el sistema d’immersió lingüístic està perjudicant les persones que tenen un idioma matern diferent del català. La realitat és que la llengua d’origen té un resultat nul sobre els resultats acadèmics. Però ni això ni altres certeses serveixen, com es lamenta la fundació, perquè alguns partits polítics deixin de difamar el sistema escolar català, tot transformant l’anècdota en categoria universal.

Es diu falsament que els defensors de la República són els eixelebrats esclaus d’una dèria. Però quan es reclama la independència no és perquè sí, sinó per donar un millor servei a la ciutadania. De tots els colors i ideologies, sense distinció. L’informe de la Fundació Bofill proposa que la inversió en educació arribi al 5,1% del PIB. El govern no pot assolir aquesta xifra, imprescindible per homologar-se a Europa i rescabalar els mestres mentre el finançament depengui de Madrid. Uns bons serveis exigeixen avançar en la independència.