Opinió

La dura repressió a l’Iran

El règim iranià ha tornat a treure la seva cara més fosca i ha reprimit amb força les manifestacions de protesta que hi ha hagut a diferents ciutats del país des del 28 de desembre. En comptes d’escoltar les demandes dels manifestants, moltes d’aquestes sobre millores econòmiques en el dia a dia, i no pas concretament dirigides a obtenir més drets socials i polítics, el govern iranià ha optat per la línia dura, reprimint a trets les manifestacions i amenaçant d’aplicar dures condemnes i, fins i tot, la pena de mort als que hi participin. El règim teocràtic de l’Iran no ha aconseguit els resultats econòmics que esperava obtenir després de la signatura de l’acord nuclear amb diferents potències mundials i l’atur s’ha enfilat fins al 12% i la inflació ha superat per primer cop el 10%. Tot això, afegit a un atur juvenil que voreja el 30%, hauria impulsat molts joves a les protestes, que, a diferència de les que hi va haver l’any 2009, no estarien protagonitzades per la classe mitjana, ni centrades a la capital, Teheran, sinó que hi haurien participat joves i treballadors de províncies i zones rurals.

Les protestes han estat instrumentalitzades de seguida per alguns dels grans rivals de l’Iran, com ara els Estats Units i Israel, que, en comptes d’intentar forçar una entesa amb el règim dels aiatol·làs, han posat més llenya al foc, aconseguint, segurament, l’efecte contrari. Tot plegat perjudica els partidaris d’una progressiva obertura del règim i afavoreix la línia dura d’aquest, partidària des de sempre d’un Iran tancat i enfrontat amb mig món. En tot cas, el que seria d’esperar és una moderació del règim i que s’escolti les demandes dels manifestants. El fràgil equilibri de l’Orient Mitjà no es pot permetre més sacsejades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.