Posar fi a la desigualtat salarial

Malgrat que des de l’any 2007 hi ha en vigor una llei que garanteix la igualtat entre homes i dones, el cert és que la bretxa salarial continua sent una realitat difícil de canviar. A casa nostra, la diferència salarial entre homes i dones es va enfilar fins al 26% amb la crisi econòmica i, malgrat la recuperació iniciada en els darrers anys, la situació continua pràcticament igual, situant-nos molt lluny de la mitjana europea, que està fixada al voltant del 16%. Les dones, tot i tenir una formació superior, cobren menys en totes les categories. Es tracta, doncs, d’un problema estructural.

Islàndia i Alemanya acaben d’adoptar mesures legislatives que tenen com a objectiu fer efectiva la igualtat salarial entre homes i dones. L’objectiu final és que per una feina es pagui un sou, indistintament si s’és home o dona. Això és el que perseguia la llei d’igualtat aprovada ja fa onze anys, una norma que va ser considerada com una excel·lent oportunitat per posar fi a les desigualtats però que no s’ha desplegat convenientment per falta de voluntat política.

La bretxa salarial té efectes a curt i també a llarg termini, donat que és el sou el que determina que les dones rebin pitjors pensions. La feminització de la pobresa és una conseqüència perversa de les diferències salarials entre homes i dones. És urgent revertir aquesta situació, que demana una major pressió legislativa i una ferma consciència social que cal eliminar aquestes pràctiques discriminatòries. Per als agents socials –patronals i sindicats– ha de ser una prioritat erradicar les diferències salarials entre gèneres i treballar perquè totes les empreses es dotin de plans d’igualtat.