Un any amb Donald Trump
El president nord-americà Donald Trump va complir ahir un any a la presidència sense haver aconseguit treure’s del damunt la seva imatge d’home polèmic, procliu als estirabots, i s’ha mantingut en la seva línia de polític populista, enfrontat amb mig país i amb mig món, amb nombroses promeses electorals incomplertes, tot plegat amb un cert èxit en la política econòmica. Efectivament, Trump no ha decebut aquells que s’esperaven, fins i tot, un president per moments maleducat, políticament incorrecte, que no dubta a governar per Twitter i que ja s’ha tret del damunt importants col·laboradors seus a la primera discrepància. Un president que tampoc ha dubtat a obrir fronts de polèmica i d’enfrontament amb les principals potències mundials, des de la Unió Europea fins a la Xina, Rússia o l’Iran, tot i que, en molts casos, s’ha acabat imposant el realisme polític, pel que fa a l’acord amb l’Iran, per exemple, i Trump no ha aconseguit els seus objectius. Tampoc ha dubtat a incendiar les relacions amb el món àrab anunciant el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel o a reptar el líder nord-coreà Kim Jong-un en una esperpèntica carrera armamentista, en comptes de buscar el camí de la pau, com correspondria al seu càrrec.
En política interna, Trump té pendent la investigació per les seves relacions amb Rússia durant la campanya electoral i el repte de poder portar a terme algunes de les seves promeses, com el mur amb Mèxic o l’expulsió d’immigrants indocumentats, entre d’altres iniciatives. En tot cas, després d’un any, ha perdut suport a la base i l’oposició ha guanyat energia. Les eleccions de mitjà termini del novembre vinent seran un bon indicatiu per valorar les polítiques de Trump.