Justícia sota control
La publicació dels missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, als senadors populars, defensant el pacte amb el PSOE per configurar el Consell General del Poder Judicial explicita sense embuts ni complexos la falta d’independència del poder judicial respecte del polític a l’Estat espanyol i exposa la voluntat i sobretot la capacitat d’aquest de controlar les decisions de l’òrgan de govern de la justícia i d’influir directament o indirecta en les sentències del Suprem. La revelació enfonsa la ja debilitada credibilitat de la justícia espanyola i posa l’estat de dret davant el mirall, evidenciant la urgència d’una reforma profunda del sistema.
La prioritat del poder polític queda clar que no és tenir una justícia més justa, operativa, eficaç o independent, que no deixi violadors sentenciats en llibertat (La Manada), que no canviï sentències fermes per interessos particulars (hipoteques), que no actuï amb parcialitat per motivacions polítiques (Otegi); la seva prioritat és tenir el control de la justícia per influir-hi en allò que els interessi i això destrossa el mantra de la independència judicial, la separació de poders i l’estat de dret, la trilogia on la política espanyola es refugia permanentment per definir Espanya com una “democràcia exemplar”, en paraules de la vicepresidenta del govern Carmen Calvo.
La injustícia i indefensió que aquesta situació genera en la ciutadania són inacceptables en un estat de dret homologable, desacrediten el sistema judicial espanyol davant el món i, de cara al transcendent judici de l’1-O, només poden garantir que el procés i la sentència –com abans la instrucció– estaran viciats per l’objectiu polític de preservar la unitat de l’Estat i escarmentar el moviment independentista de Catalunya castigant de forma exemplar els seus líders.