Rufián i el doble raser al Congrés
L’expulsió del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, al Congrés posa de manifest el doble raser que impera a la cambra espanyola. La denúncia del diputat republicà sobre la immoralitat de Josep Borrell quan va fer befa d’Oriol Junqueras després que el vicepresident fos empresonat pot ser interpretada com a dura, però s’ajusta perfectament a la realitat i s’emmarca en la crítica política que dona sentit a un parlament. Per això resulta inevitable no veure un fort esbiaixament de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, quan expulsa Rufián sense tenir en compte les grolleres desqualificacions de Borrell cap al diputat republicà aplaudides per la bancada socialista dempeus o el fet que el ministre s’inventi una escopinada.
Els grups independentistes han suportat fins ara com des de Cs se’ls insulta i qualifica de colpistes cada dia amb tota la impunitat i la permissivitat de la presidenta. Mentre ells són amonestats, o fins i tot expulsats de l’hemicicle, quan es defensen amb la rèplica dialèctica. Pastor obvia que és Cs qui ha instaurat una forma totalment barroera de parlamentarisme que ja ha provocat també els seus incidents al Parlament de Catalunya. Les tècniques polítiques i comunicatives poden ser discutibles. I és obvi que Rufián busca captar l’atenció. Però hi ha portaveus molt més polèmics i de pitjors formes, com el que va estar al capdavant del grup del PP, Rafael Hernando, i mai va ser tractat com Rufián. Tot plegat mostra que el Congrés funciona sota la idea que contra l’independentisme català s’hi val tot i que els diputats catalans ni tan sols tenen dret a defensar-se. Pels grups majoritaris són diputats de segona, com si no representessin la ciutadania igual que la resta, i els volen excloure del debat polític.