L’actuació dels Mossos i la ultradreta
Les dures càrregues dels Mossos d’Esquadra d’aquest dijous contra els col·lectius que protestaven contra els mítings d’ultradreta a Girona i Terrassa van obtenir ahir una resposta ferma per part del president de la Generalitat, Quim Torra, que va demanar explicacions i una actuació immediata per exigir responsabilitats al conseller d’Interior, Miquel Buch. Efectivament, les càrregues van ser desproporcionades i les actuacions d’alguns agents, totalment fora de lloc, tenint en compte el model de policia democràtica que els catalans han triat per als Mossos d’Esquadra. I ni l’actitud, certament hostil i provocadora en alguns moments, dels manifestants –com durant el primer assalt a la plaça gironina–, podria justificar l’acarnissament de determinats agents. Torra i Buch van prometre ahir una investigació dels fets, primer pas necessari, evidentment, abans de portar a terme les accions que calgui en unes brigades dels Mossos que, sovint, han estat qüestionades per les seves actuacions.
L’altra cara del debat és en l’origen de la protesta, les provocadores convocatòries de la ultradreta. Catalunya ha estat sempre, i no es pot entendre de cap altra manera, respectuosa amb el dret a la llibertat d’expressió de tothom, però segur que el govern català sabrà gestionar millor en el futur aquest tipus de reunions neofeixistes, per la inseguretat ciutadana que generen. Una solució és ignorar-los i deixar-los en evidència en la seva minoria, però a tot plegat hi ajudaria segurament que ajuntaments i govern els ho posessin al màxim de difícil a l’hora de reunir-se, per exemple, en indrets emblemàtics com la plaça de l’U d’Octubre de Girona. I pel damunt de tot evitar la violència, com històricament s’ha fet durant tot el procés independentista.