El dèficit de pacte frena Espanya

Les democràcies consolidades no només es caracteritzen pel reconeixement de la sobirania popular, la separació de poders, l’estat de dret, el respecte a les minories, la protecció dels drets i les llibertats o el respecte a la voluntat de la majoria, sinó també per la capacitat dels representants elegits pel poble de dialogar amb els adversaris polítics, negociar-hi i saber trobar el màxim comú denominador que els permeti pactar per avançar. L’extrema dificultat que estan demostrant Pedro Sánchez, els seus aliats potencials i els seus adversaris declarats per fer possible la investidura d’un nou govern sortit de les eleccions del 28 d’abril i treure l’Estat espanyol del bloqueig polític i la paràlisi són també una mostra clara del dèficit de cultura democràtica de la societat espanyola.

Els ciutadans van tornar a enviar un missatge força clar a les urnes, avalant el lideratge del PSOE, però també obligant-lo a entendre’s amb altres formacions per poder governar amb estabilitat. La posició enrocada del PP o de Cs de no facilitar la investidura amb una abstenció segurament és penosa, però encara és més criticable la irresponsabilitat del president Sánchez boicotejant la seva pròpia investidura amb tota mena de línies vermelles, vets i requisits per a un acord de govern amb Podem, tot i ser l’aliat natural per a un govern progressista i el pacte preferit pels ciutadans, segons l’enquesta del CIS. Els governs monocolors són la panacea dels partits polítics, no pas dels ciutadans. I els partits autoproclamats amb sentit d’estat l’haurien de demostrar supeditant els seus càlculs electorals i tacticismes a l’interès general de l’Estat, que ara mateix els reclama deixar de perdre el temps i posar-se a governar.