Opinió

Legislar per avançar

El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha explicat aquesta setmana que la Generalitat proposa a sindicats i patronal l’establiment d’un salari mínim de referència més alt que l’espanyol. Aragonès ha admès que, en aquest àmbit, el govern català no té competències i, per això, va fer tant èmfasi en el pacte. Catalunya té molts reptes de futur però és obvi que un d’ells és que els assalariats recuperin, almenys, les condicions que tenien abans de la crisi. I més quan la mateixa Generalitat admet que les xifres macroeconòmiques ja són semblants a les anteriors a la crisi però és una evidència que això no s’ha traslladat a la gent. Aragonès assegura que en el termini de tres mesos el govern haurà fet una estimació de quin ha de ser aquest salari mínim per poder començar a debatre una proposta amb els agents socials, un salari que es podria moure entre els 1.100 i els 1.200 euros mensuals.

La feina dels governs és legislar, prendre decisions que permetin avançar. I per fer això cal tenir en compte les competències? Sí, però si qui les té no legisla sobre un àmbit concret, com ha passat amb els impostos a les centrals nuclears, a les begudes ensucrades o la llei del canvi climàtic, o es queda curt, com passa amb el salari mínim, l’executiu català té l’obligació de tirar endavant. Com quan els ajuntaments assumeixen competències que no els són pròpies perquè els seus conciutadans les necessiten. Seria millor posar-se d’acord abans de tirar endavant propostes per a les quals no es tenen plenes competències, però és difícil en un estat que ha entrat en dinàmica recentralitzadora. La solució, òbviament, seria poder legislar sobre tot el que afecta els catalans sense haver de patir per denúncies per, teòricament, haver assumit competències estatals, mentre els perjudicats per la inacció són els ciutadans.