Sánchez boicoteja la investidura
No per esperada la fallida investidura de Pedro Sánchez va resultar ahir menys clamorosa. Fins i tot ERC va canviar l’abstenció pel no després d’assistir a dues jornades de discursos que per part del candidat Pedro Sánchez semblaven més destinats a buscar el vistiplau del PP i Ciutadans que no pas a seduir els republicans i els morats. Queden ara quaranta-vuit hores d’intenses negociacions per revertir un distanciament que Sánchez s’ha guanyat a pols. El discurs inicial, en el qual va obviar parlar del conflicte català i va estalviar qualsevol picada d’ullet al soci preferencial que se suposa que és Unides Podem, va deixar la investidura en l’aire per omissió i per provocació.
Per omissió, perquè no pots pretendre el consentiment d’ERC i de JxCat després d’acusar l’independentisme d’atemptar contra la convivència a Catalunya. Per provocació, perquè tampoc pots pretendre el suport de l’esquerra radical si passés al davant l’interès per aconseguir l’abstenció de la dreta. Al final n’ha quedat la sensació que el candidat del PSOE boicotejava la seva pròpia investidura i ara s’enfronta a una segona votació per dijous que l’obliga a moure fitxa si realment vol evitar la repetició de les eleccions.
Encara quedaria una darrera oportunitat al setembre, quan es podria salvar ‘in extremis’ una investidura que en qualsevol cas ja ha deixat ferides difícils de tancar. L’obstinació de Sánchez a l’hora de fer passar Unides Podem per l’adreçador no ha posat només a prova la paciència dels electors que van apostar per una majoria progressista. També ha complicat enormement la possibilitat d’entesa en el full de ruta d’un govern de coalició, si és que finalment reïx.